
Va néixer a Azpeitia (Guipúscoa) al Castell de Loiola el 1491. Es va fer gran llegint històries i novel·les de cavalleria, tals com El Cid, Els Cavallers de Camelot, etc. i anhelava ser un gran conqueridor. Fruit d’aquest desig es va afiliar a l’exèrcit amb només disset anys.
Gràcies a la constància i disciplina amb l’espasa es va convertir en un soldat que lluitava d’allò més bé i era molt hàbil en l’ús de les armes.
L’Ignasi era feliç, tenia la vida que sempre havia imaginat: Anava al front participant en la batalla sortint triomfador i il·lès. Va agafar prestigi i renom i tenia molt d’èxit entre les dones. Duia una vida acomodada i era molt faldiller.
Aquesta vida que sempre havia somiat li va canviar de sobte, quan una bala de canó li va destrossar la cama dreta. Això va ser a la Batalla de Pamplona el 1521. Malferit va ser traslladat al Castell de Loiola per a rebre l’atenció mèdica necessària i a un hospital proper.
En una època en què encara no existia l’anestèsia el pronòstic de poder sobreviure era molt decebedor. Va patir fins a cinc operacions i el seu estat de salut era molt delicat: Podia morir en qualsevol moment fruit d’alguna infecció a les ferides.
Durant mesos postrat en un llit es feia passar l’estona llegint. Devorava els llibres, però en aquest cas no disposava de les seves històries preferides… Es va haver d’acontentar amb la Bíblia i les vides dels Sants, que era l’única lectura de la qual disposaven en aquell moment.
Això no va ser cap problema i l’Ignasi va gaudir d’aquests llibres d’allò més. (Va quedar totalment impressionat amb la vida de Jesús).
De mica en mica les operacions van anar cicatritzant i, finalment, i contra tot pronòstic l’Ignasi es va salvar i va poder tornar a caminar!! (Ben coix, perquè la cama dreta li havia quedat més curta, però caminava!!!)
Agraït d’haver sobreviscut a tota aquesta tortura va atribuir aquesta recuperació a un miracle de Jesús. Tants mesos immers en la lectura de l’Evangeli i la pregària havien donat els seus fruits. Va pensar que la vida li havia donat una segona oportunitat i que això era un senyal per a penedir-se de tot el mal que havia fet fins llavors.
A partir d’ara es dedicaria a la pregària, a la meditació i a ajudar els altres. Portaria una vida austera, fora de les comoditats de palau i fugiria de la guerra i de les dones.
Un cop va poder tornar a caminar, doncs, va decidir que el primer que faria seria un llarg pelegrinatge a Terra Santa per a poder conèixer en primera persona on havia nascut i viscut Jesús. Se sentia en deute amb ell i volia seguir el seu exemple: fer el bé, desprendre’s de tot el que no fos necessari, allunyar-se de les comoditats i fer penitència.
Camí Ignasià Etapa 23 El Palau d’Anglesola – Verdú